Avui, la petita ha fet 15 dies.
I, avui, ben dinat, se m'han presentat dues opcions:
a) adormir-la amb una mica de teta i córrer, per aprofitar el temps, a fer coses pendents
b) adormir-la als meus braços i quedar-me amb ella
He escollit la segona opció. Queden mooolts dies per fer les coses pendents, però probablement mai més tornaré a tenir als braços un cadell propi de només 15 dies. És un plaer contemplar com cau rendida al seu son, les ganyotes que fa mentre dorm, la placidesa i la confiança amb què s'abandona sobre el meu pit. No m'ho he volgut perdre. M'he endormiscat amb ella, m'he encomanat de la seva pau i tendresa una bona estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada