Una setmana

I dò? No estava convençuda que arribéssim fins aquí. Sembla que la petita no té tanta pressa com el seu germà fa cinc anys per treure el cap en aquest món ( i vist el panorama general, no m'estranya!). Però aquí ja ho tenim tot a punt. I no sé com ocupar aquests dies d'espera. Em sento com a la vigília d'un examen però sense saber-ne l'hora exacta. Repasso més? Ho deixo estar? M'he deixat algun tema important? Què faig? Si començo una cosa nova (un lectura, una manualitat, un projecte...) potser la deixaré a mitges, i no em convenç.

Avui falta una setmana justa per sortir de comptes. I m'he llevat més cansada que dies enrere (he de dir que ahir que em vaig estar davant del PC fins a la una de la matinada), més pesada i més nauseosa. Potser és que comencem a tancar el cercle d'aquest embaràs.

Ànims i paciència!