Sant Jordi

Ai! Sant Jordi! (sospir)

Il·lustració de Paula Pons

Sant Jordi sempre m'ha semblat un dia especial: el dia del llibre (dels escriptors i dels lectors) i de la rosa (dels qui s'estimen i/o estan enamorats) a Catalunya. És el dia que comença, en el meu calendari personal, la veritable primavera (tot i que fa uns anys que fa massa fred, plou i no hi fa prou sol, pel meu gust!). L'abril ja s'escola i el maig ja s'ensuma... l'estiu és més a prop. Ja fa dies que hem deixat abrics, guants i bufandes a casa i el dia s'ha allargat a marxes forçades. Hi ha ganes de sortir i fer coses. S'acaba la letargia hivernal. I la rosa de Sant Jordi n'és el senyal més evident.

La meva rosa d'enguany

Sempre m'ha agradat llegir (una altra cosa és que sempre hagi trobat el temps de fer-ho per plaer) i potser per això, i abans d'enamorar-me, ja adorava aquest festiu feiner. Era un dels dies de l'any que podíem comprar llibres gairebé sense treva (bé, alguna vegada a casa, el meu pare, tan malalt de la lletra impresa com jo, m'havia d'aturar!). I sempre tornàvem a casa carregats de novetats (o no tan novetats) literàries.

Quan vaig enamorar-me, i vaig ser corresposta, la rosa es va convertir en una inestimable companya del(s) llibre(s). El meu estimat cap any no se n'oblida, sap com n´és d'important per a mi aquesta tradició, que jo corresponc, és clar, amb un llibre (escrit per un autor català, he imposat la norma, a casa per Sant Jordi només es poden comprar llibres escrits en català per escriptors dels Països Catalans, la literatura infantil n'és, per ara, una excepció!). M'agrada comprar llibres, llibres per a tota la família...

Enguany, he fet una mica de trampa. Preveient la gentada que s'acumularia  a la meva llibreria de capçalera per Sant Jordi, vaig comprar-los ja fa uns dies. Amb aquesta panxa de vuit mesos que arrossego, no tinc l'habilitat i l'agilitat d'altres anys per escolar-me entre les cues de badocs que fullegen indecisos qualsevol llibre per agafar l'exemplar escollit prèviament t o bé que més em crida l'atenció en aquell mateix instant (aleshores esdevinc una badoca més!).

Aquesta és la relació de llibres que he comprat/regalat aquest Sant Jordi:

Crim de Sang, de Sebastià Alzamora, per a la meva costella.  Li agrada la novel·la negra i fa pocs dies vaig escoltar una entrevista a la ràdio amb l'autor i em va convèncer.

La puça russa, de Martí O'Tool & Villamuza  i  Més de Emily Gravett, per al patufet de la casa (5 anys). El primer, perquè quan va néixer, entre nosaltres li dèiem així, la puça russa! I em va fer molta gràcia quan ho vaig veure. I el segon, perquè sabia que una història de dracs li faria més el pes.

La dona veloç, d'Imma Monsó, per a la meva estimada mare. Perquè ella també és una dona veloç!

#Tenim pressa, molta pressa, el darrer llibre d'Heribert Barrera amb pròleg de Salvador Cardús, per al meu pare. Perquè, atès el panorama actual (retallades, discriminacions, monarquia caçaelefants...), hi ha pressa, i tant si hi ha pressa, per treure el nostre petit país de tot aquest embolic!

I, els rius de gent que inundaven els carrers de la meva ciutat natal a mitja tarda, amb l'esgotament de la paciència del patufet de la casa, han fet que un dia d'aquests hagi de córrer cap a la llibreria per comprar el que se'm deu... a mi!

L'estiu de la pluja, de Robert Saladrigas. Aquest any he decidit assegurar-me el tret. Ho he llegit gairebé tot d'aquest autor, podria dir que el seu llibre La mar no està mai sola em va convertir en lectora adulta. Algun dia ja us n'explicaré la història i els motius pels quals m'agraden els seus llibres. I no em vull perdre aquesta seva darrera novel·la.

Bé, déu n'hi do, per haver enunciat un dolç despertar lent...