Dolç despertar lent

Ja fa dies que ha començat la primavera... bé, és un dir, perquè van ser més primaverals els darrers dies d'hivern que els primers de la primavera. En tot cas, arribat l'abril, la natura comença a despertar del son hivernal i aquest blog ha de començar a fer el mateix.

Ha estat un hivern com d'altres, sec, amb alguns pics (pocs) de fred intens, i molt (massa) víric. No obstant això, ha estat també, personalment, un hivern especial. L'he passat com una gallina covadora. Des de fa més de set mesos que dins meu està creixent una Petita que esperem amb moltes ganes i il·lusió. Aquest és el principal motiu de certa reclusió i hibernació. La gestació és, també, un procés d'introspecció. I l'esclat de la primavera fa que comenci a fer-me la idea que ben aviat en serem quatre a casa i que m'activi per a deixar-ho tot a punt per a l'arribada del nou membre de la família. Estem rehabilitant el niu (hem pintat, hem fet una habitació nova pel 'germà gran', hem ordenat...).

Com sempre, resten encara moltes coses per fer -i les que van sorgint sobre la marxa-, i sort en tenim d'això, que no hi ha aturador, la vida segueix plena de plans, il·lusions i, en definitiva, ganes de viure-la. D'entre els 1000 i un propòsits de primavera, hi ha el de reactivar aquest blog. He escrit i reescrit mentalment infinitat d'entrades durant les nits hivernals d'insomni dins el llit -que no han estat, ni són, poques!- però, s'han quedat sota el coixí. No tinc cap ordre establert per seguir a patir d'ara, m'agrada anar escrivint sobre la marxa sobre allò de què vull parlar en el moment concret en què em poso davant de l'editor d'entrades.

Permeteu-me, doncs, aquest dolç despertar lent...

Cruïlles de l'Empordà, 7 d'abril de 2012