Aquí, aquest és un dia especial. Ho és perquè avui fa un any just que vaig decidir emprendre aquesta aventura d'escriure un blog. I, si bé la producció d'entrades no ha estat tan prolífica com m'hauria agradat, estic satisfeta d'haver-lo mantingut -encara que hagi estat en standby una bona temporada- durant aquest any. Em costa, i ara encara més, trobar el moment de posar-me a escriure tot allò que em passa pel cap i que m'agradaria deixar imprès aquí. El primer dia ja vaig alertar-vos de la meva relació estranya (i gens realista) amb el temps disponible. En fi, que una fa el que pot i, per això, no està obligada a més, diuen. Així, doncs, PER MOLTS ANYS BLOG, PER MOLTS ANYS QUI DIA PASSA ANY EMPENY!
Avui, però, tinc una altra cosa important per celebrar: avui la menuda de casa fa dos mesos. Dos mesos que, com podeu imaginar-vos, han passat tan de pressa que han passat per davant dels meus ulls com una pel·lícula a càmera ràpida. Intento gaudir al màxim d'aquesta època de bebè, que ja mai més no tornarà.Val a dir que el nostre petit (gran) no m'ho posa fàcil. I és ben normal, ho sé! La calor, la germaneta, les vacances, tot arriba alhora i això fa que la seva energia, gairebé inesgotable, es multipliqui i sovint perdi el control de si mateix. De moment, no ha fet cap regressió, però sí que marca el terreny, reclama atenció a tothora i no concep que l'amor dels pares pugui multiplicar-se en lloc de dividir-se amb l'arribada d'un nou cadell. Hem de prendre paciència, molta paciència, i comprendre que no és fàcil deixar de ser el rei sol de la casa. Mentrestant, la petita creix (molt), sana i eixerida. En definitiva, PER MOLTS MESOS (i més anys, quan arribi el moment) MÉS, FILLETA!
I el dia d'avui encara m'arrenca un nou motiu d'alegria. Avui comença el meu mes preferit, aquell que diuen que és "feixuc i mandrós" i "ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc". Aviam si aquesta vegada es compleix el que diu la cançó. Nosaltres ja fa quatre dies que ens hem instal·lat al nostre recer estival, i anem organitzant un mes equilibrat: trobades llargues amb amics dels que veiem sovint i dels que feia temps que no vèiem, estones de jocs i rialles amb els nostres menuts, alguna que altra escapada curta en solitari, una mica de sol i platja i una altra mica més de muntanya... per aprofitar al màxim aquest temps d'estiu, aquest temps de vacances.
Que passeu unes bones vacances!
(el qui en faci de debò, perquè en els temps que corren hi ha qui no en pot fer o que fa vacances forçoses, i aleshores ja no és tan agradable tot plegat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada