Resto en standby!

Els bons propòsits de les vacances es fan difícils de complir. Novament, sense adonar-me'n, han passat gairebé dos mesos des de la darrera entrada. S'acaben les vacances i s'acaba el temps per dedicar al meu nou propòsit (mantenir un blog). No és que en aquests dos mesos no m'hagin passat coses interessants per ser explicades, és que no he trobat el moment de fer-ho. Per això, i fins a la propera -que no sé si serà demà, d'aquí a dos mesos més o bé d'aquí a mig any- declaro aquest blog en standby.

Hi ha una cosa que sempre he volgut fer i mai no ho podré fer: hivernar. No m'agrada l'hivern, no m'agrada passar fred, no m'agraden els arbres pelats, no m'agraden els dies curts i grisos, no m'agrada que tombi la tardor perquè és a punt d'arribar l'hivern i el nou estiu s'albira encara tan i tan lluny... Però jo, a part de queixar-me -o bé emigrar a un país càlid, que ara per ara no ho he considerat mai, encara, potser perquè m'estimo massa aquest petit país on visc-, no puc fer res més que aguantar-me, i Qui dia passa any empeny! I si jo mai no he pogut hivernar, sí que ho podrà fer el meu blog. No el tanco, només el deixo en estat d'hibernació, perquè se m'ha girat feina i potser fins a una nova primavera no podré estar per ell.

Feliços somnis!