La Fada de l'Any Nou...

El laïcisme militant del meu company –i pare de les meves dues criatures– i el (poc) sentit pràctic que tinc han fet que, des que va néixer el nostre primer fill –fa més de sis anys–, instauréssim una nova tradició familiar: La Fada de l’Any Nou.  

A casa, els regals (grossos) per a la canalla del cicle nadalenc  –o més ben dit, de la celebració del solstici d’hivern– arriben cada any puntualment la nit de Cap d’Any.  Així, no obeïm cap tradició religiosa –ni patriarcal, sempre són personatges masculins els que regalen: pare Noel, Tres Reis Mags de l’Orient.. – i, de passada, les joguines noves tenen més dies per fer la seva funció abans de tornar a la ‘normalitat’ de l’escola diària.

Però, per fer-ho bé, vam haver de bastir tota una justificació. El temps és un concepte abstracte: de vegades passa molt de pressa i d’altres sembla que no acabi de passar mai. I a la vida hi ha un temps per a cada cosa, però el rellotge, i el calendari, no s’aturen. Passen les hores, els dies, els mesos i els anys. La mesura del temps és una convenció humana, i per tant diferent en comunitats diferents, però gairebé sempre molt relacionada amb l’esdevenir de la natura. Així, un dia és el que dura la terra a fer una volta sobre si mateixa, mentre que un any és el que triga la terra a donar una volta al voltant del sol. Per commemorar aquest fet totes les cultures tenen els seus rituals de traspàs d’un any a un altre. Aquest és converteix en un moment important i, per això, des que la terra és terra, sota els auspicis de la Mare Natura, les Fades de l’Any Nou surten cada mitjanit del 31 de desembre, en l’instant precís que canvia l’any, per visitar les cases d’alguns nens i nenes del món i deixar-los els regals més desitjats mentre dormen.

I els nostres fills són d’aquests (pocs) afortunats. El nostre fill gran no s’ha qüestionat mai el sentit d’aquesta tradició ni el perquè és l’únic nen de la seva classe, i d’entre tots els seus amics,  que té una fada  i no pas tres Reis Mags que vénen de l’Orient –aquests passen cada any per casa els avis, s’ha de dir tot!– que li porta regals. La petita és encara massa petita, i aquest matí quan s’ha llevat i s’ha trobat envoltada de paquets i de regals no entenia res: només se li ha acudit començar a cantar 'Caga Tió!'

Il·lustració d'Asako Eguchi

Bon any nou, salut, felicitat per a tot(e)s i una mica de continuïtat per a aquest blog! 

Aquest any, sí que sí (#sísí).  Bons auguris per al 2014. Que QUI DIA PASSA, ANY EMPENY...