Jo també hi he estat!

Tinc la sensació que avui al cap i casal del meu petit país hi ha passat una cosa grossa.  Barcelona s’ha omplert de gent (del nord, del sud, de terra endins, de mar enllà... de joves, de grans, d’alts, de baixos, de prims, de grassos, de catalanoparlants, de castellanoparlants...) onejant un mar d’estelades. Ha estat molt emotiu. I jo també hi he estat.

Jo, que l’any 77 tenia només un any i mig i no vaig ser-hi per prudència dels meus pares, que tenien por que les coses acabessin malament, com havia passat sempre fins aleshores (ells encara havien hagut de córrer davant dels grisos i havien patit la manca de llibertats d’un temps per (no) oblidar)

Jo, que ben aviat a casa em van ensenyar a estimar aquest país, la seva llengua, el seu paisatge i la seva gent

Jo, que els matins de diumenge em llevava amb les veus de la Nova Cançó que el pare i la mare escoltaven al tocadiscos de casa, sobretot en Llach

Jo, que quan vaig créixer una mica vaig córrer per pavellons, places i parcs de pobles i ciutats seguint algun que altre grup musical del mal anomenat  rock català, sobretot Sau

Jo, que m’he casat amb algú al qual agraeixo molt que m’hagi fet veure que els dogmatismes no són mai bons, fins i tot en això d’estimar una sola pàtria, i al qual no sé com explicar que sovint el meu sentiment de pertinença nacional és més fort que la raó i no es pot dir amb paraules

Jo, que penso,  llegeixo, escric...  visc plenament en català 

Jo, que estic estudiant el nou grau universitari de llengua i literatura catalanes per plaer, i amb l’anhel d’aconseguir, algun dia, viure d’una feina que s’hi pugui relacionar

Jo, que sempre he desitjat viure en un país lliure i així ho faig saber als meus fills

Jo, avui, també hi he estat. I m’he sentit part d’un tot, part d’un somni que, ara sí, potser veuré algun dia fer-se realitat. Demà faltarà un dia menys per a la independència de Catalunya.

I demà a casa  també tornen els dies de cada dia... Ja sabeu, QUI DIA PASSA, ANY EMPENY!  Un cop acabada la Festa Major de la meva ciutat natal, retrobats amics i coneguts, comencem un nou curs escolar i acomiadem de totes totes les vacances!  Amb nous plans, noves expectatives, nous propòsits (bons), nous desitjos, noves il·lusions, i també un munt de vells assumptes pendents. Començo el primer curs de mare per partida doble i ho faig amb ganes!  Les mateixes ganes amb què aquesta tarda el meu poble ha clamat la seva voluntat, ja sigui per esgotament o per convicció. Me’n vaig a dormir esperançada i convençuda que m’esperen, personalment,  i ens esperen, nacionalment, temps interessants.